17 / 03 / 2011

Avui ens ha visitat Bernat Joan i Marí, el sociolingüista del qual hem treballat els llibres que hem anat comentant.

Per començar a fet una petita introducció sobre la importància de les actituds en les persones. Quan una persona vol aprendre una cosa, l'aprèn, però és necessari un esforç. En l'aprenentatge de les llengües passa el mateix, s'han de tenir actituds lingüístiques positives, que ens motivin a aprendre. Per això, podem dir que la voluntat d'aprendre és bàsica.

Desprès, ha explicat que la situació sociolingüística d'Eivissa és molt complexa. Que fa 50 anys la societat era monolingüe (de llengua catalana), diglòssica (castellà per als contextos formals), preturística i preindustrial. Ha dit que hem passat d'una societat preindustrial a postindustrial.

També, ha comentat que la llengua històrica de la societat no és la preeminent. Que ara hi ha dues llengües majoritàries, el català i el castellà, malgrat que no s'utilitzen de la mateixa manera.

Aquesta situació complexa és en gran part pel turisme que duu moviments de població i generen una situació lingüística complexa. Per exemple a Formentera, els mesos d'estiu el 70% de la població són italians i per tant és la llengua oficial.

A més, ha dit que allò que crea prejudicis és la història. Per exemple un infant eivissenc que diu que perquè ha de posar "LA CASA" si ell diu "SA CASA". Només passa amb el català que la gent es pregunti si la seva llengua és vàlida, si li serà útil, si la podrà utilitzar en un moment determinat... Això, no sol passar per exemple en un sevillà o qualsevol altra persona ja que la seva llengua està ben assentada.

Davant de la pregunta d'un company sobre si no seria més fàcil que poguéssim triar en quin idioma estudiar, ens ha dit que reflexionem sobre aquesta qüestió: En quins llocs del mapa europeu es pot triar en quina llengua es vol estudiar? Ens ha donat una referència per informar-nos: CELROM

És ben cert, que són molt pocs els llocs on succeeix això; un exemple és Valencia, i el resultat és que les persones que trien fer-ho en castellà només coneixen aquesta llengua i els que trien el català coneixen totes dues.

A partir d'aquí, ja ha començat a contestar a totes les preguntes que li hem fet. Per tant, aquestes preguntes són, també, coses que hem après avui:

• Què són els Països Catalans?

És una terminologia nova, inventada l'any 1834 per un notari.

• Perquè no s'ha consolidat la normalització del català?

Entre altres coses perquè el català només porta tres dècades en procés de normalització i aquests processos solen dur una mica més de temps.

• Tant el català com el castellà estan imposats?

Si, tots dos estan imposats, però és una imposició raonable ja que si no ens imposessin aprendre català ens estarien privant d'una riquesa cultural, ens estarien discriminant.

• Què passa amb el terme " llengua materna " ?

No li agrada perquè no és sempre la llengua de la mare, pot ser que visqui amb el pare tot sol i tingui la llengua del pare o visqui amb els dos i tengui totes dues, etc. Per tant és una situació complexa.

• Quina és la situació a Eivissa? 

La situació de la llengua és feble. Els nens, de ben petits ja hi ha tenen prejudicis ja que existeixen una sèrie de conflictes amb la llengua. Em de buscar una societat inclusiva per canviar aquesta situació que permeti el respecte de les opinions contràries. 

• Perquè hi ha nens amb pares que parlen eivissenc, amb professors eivissencs i amics eivissencs, que parlen amb els seus amics eivissencs en castellà?

Perquè són sensibles a la pressió social existent.

• A quina edat és recomanable que els nens aprenguin llengües?

Als dos o tres anys el nen ha de tenir un estructura sòlida d'una llengua i a partir d'aquí començar a aprendre altres. Abans dels deu anys els nens ja poden haver après moltes llengües. 

He après que el sociolingüista més important Europeu és Colin Williams. També, que la situació lingüística bona de l'eusquera és per dues raons:

1. Perquè les famílies són bilingües; malgrat que els pares siguin castellans els fills parlen l'eusquera entre ells 
2. Perquè les institucions amb més nombre de nens són les que ho fan tot en eusquera.