10 / 03 / 2011

  Avui, hem acabat amb la lectura de Bernat Joan i Marí. En primer lloc, hem parlat sobre les normes d'ús de la llengua, que són unes normes no escrites que estan molt arrelades a la societat. Per exemple un valencià canvia la seva llengua quan s'adreça a un eivissenc, és un canvi arrelat a la subconsciència.

  Com ja varem dir, l'ús social d'una llengua és de molta importància. En el cas de la llengua catalana, ha guanyat tant espais com prestigi dins la societat en l'àmbit formal però en l'àmbit informal continua dominant l'espanyol. La consolidació del registre estàndard d'una llengua és important per a garantir la seva supervivència i el català està dins d'aquesta consolidació.

A Europa podem distingir tres models lingüístics:

• Models lingüístics igualitaris. Consisteixen en què havent-hi una diversitat de llengües, totes gaudeixen d'un reconeixement similar, en igualtat de condicions. A Europa, actualment hi ha dos models d'aquest tipus a Bèlgica on hi ha tres llengües oficials i a Suïssa, on hi ha quatre llengües oficials.
• Models lingüístics desigualitaris sense reconeixement de la diversitat on hi ha una pluralitat lingüística, però l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i nega l'existència de totes les altres. Un exemple d'aquest model és Grècia.
• Models lingüístics desigualitaris amb reconeixement de la diversitat. En aquest cas, l'Estat reconeix la diversitat lingüística i cultural en el seu propi si, nega l'existència de totes les altres. Espanya està dins d'aquest model.

  El secessionisme o divisió lingüística es produeix quan la comunitat lingüística que el pateix es troba en una situació de feblesa on la consciència nacional i lingüística és més baixa. Hi ha llengües per a les quals es pretén l'ús normal i per això són considerades com una unitat, mentre que per a altres és tot el contrari. 

  Un punt molt interessant de la classe d'avui són els prejudicis lingüístics que existeixen entre la població catalanoparlant d'Eivissa i els dels castellanoparlants. En el cas del catalanoparlants tenen a veure amb la consideració negativa de la pròpia llengua, , a la utilitat de la llengua, la seva funcionalitat, la seva importància, el seu àmbit geogràfic, etc. Pel que fa als prejudicis dels castellanoparlants, els principals són l'autoodi i el xovisme lingüístic imperialista que considera que la pròpia llengua és superior, més apta, més bona, més estètica...

  Hem après que són les normes d'ús i com estan de presents a la societat. També, que els àmbits d'ús són qualsevol espai físic, jurídic o simbòlic en què s'usa la llengua.

  Un altre aspecte, és que l'ús social d'una llengua depèn de les diferències entre els llocs, entre els àmbits formals i informals, etc.

  Com a conclusió podem dir que una llengua minoritzada no es pot normalitzar sense afectar l'ús de la llengua superposada. Això, es degut a què la normalització lingüística implica la recuperació d'àmbits d'ús lingüístics que abans estaven ocupats per la llengua dominant i per tant es redueix l'ús de la llengua abans dominant.

  Hi ha gent, que ha volgut el trossejament d'una llengua ho ha aconseguit amb el divideix i venceràs. D'aquesta forma, la divisió s'aconsegueix, considerant com a llengües variants dialectals d'una llengua determinada, amb la intenció de reduir l'espai geogràfic d'aquesta llengua.

  Com a conclusió final, podem dir que totes les llengües són iguals en importància i són noves formes de veure el món. Per tant, ens proporcionen una riquesa cultural i ens ajuden a intercomunicar-nos. Per això,no hem de distingir entre llengua vulgar i llengua culta ja que pareix que ens estem referint a les característiques personals de qui les utilitza.

Finalment, a classe, Helena ens ha repartit les preguntes que farem a Bernat Joan i hem seleccionat en petit grup aquelles que no es repeteixen.