Continuant amb el llibre de Bernat Joan hem fet de la pregunta 17 a la 27 i hem continuant aclarint conceptes com ara la diferència entre intercultural i multicultural:
- - La interculturalitat consisteix en diverses llengües que interaccionen.
- - La multiculturalitat és l’existència de moltes cultures i per tant llengües.
Una interllengua és una llengua de comunicació internacional. El seu paper dins la societat és facilitar la intercomunicació entre persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents. Avui en dia, la interllengua més estesa arreu del planeta Terra és l’anglès i per tant, per qüestions pràctiques, és inevitable la proliferació del coneixement d’aquesta llengua. Malgrat això, és necessari prendre les mesures necessàries perquè es quedi en els àmbits de relació internacional i no s’arribi a nativitzar als diferents països que el tinguin com a interllengua.
L’origen del conflicte lingüístic, del que ja hem parlat anteriorment, es troba en l’origen mateix de la bilingüització / substitució d’una llengua. En el cas del català, els períodes més destacats que varen originar aquest conflicte varen ser els episodis d’imposició dictatorial i despòtica de l’espanyol o del francès com ara els Decrets de Nova Planta o les dictadures de Primo de Rivera o Franco.
Els conflictes lingüístics apareixen perquè hi ha una situació de anormalitat i perquè hi ha sectors de la societat que volen reconduir aquesta situació. Per tant, a més de produir-se perquè hi ha una llengua superposada a una altra es produeix perquè hi ha una part de la societat que vol lluiten contra la substitució lingüística. En un conflicte lingüístic hi ha tres possibles sortides:
Ø - La normalització de la llengua
Ø - La substitució de la llengua: suposa perdre a poc a poc àmbits d’ús i de parlants per part d’una determinada comunitat lingüística.
Ø - Que hi hagués un bilingüisme equilibrat (més difícil).
Per tant, podem dir que les situacions de conflicte lingüístic són transitòries.
Durant la classe, també hem tingut un debat, sobre la qüestió vint-i-una, sobre com la política s’arrela inevitablement amb els temes de sociolingüística. Sobretot ens hem referit als casos del català i el valencià.
Com a conclusió, juntament amb el que he après, a Eivissa hi ha molt poca interculturalitat, només entre el castellà i el català, malgrat la gran multiculturalitat (no té mèrit). També que una actitud de victimisme per part de les llengües minoritzades no és res beneficiós per a la llengua i és poc positiu. També que si els parlants de les llengües en perill de substitució lingüística no posen un fre a aquesta situació la llengua pot desaparèixer, per tant s’ha de lluitar contra aquest procés.
En definitiva, el nostre model lingüístic ideal seria aquell que garantís la intercomunicació entre tots els europeus, el manteniment de totes les llengües i el màxim de democràcia lingüística.
No hay comentarios:
Publicar un comentario