31 / 03/ 2011

  Avui, ens ha vingut a fer una visita informativa na Iolanda Bonet (mediadora de secundària). Ens ha parlat de l'acolliment lingüístic i cultural. Per tant, hem estat parlant dels nouvinguts que són els nens en edat escolar que vénen de fora de l'Estat Espanyol. 

  Hem parlat de com cada vegada hi ha més gent que ve de fora i per tant ens hem d'acostumar a ajudar-los. Aquesta població és de països molt variats i hem vist una taula de la quantitat de països d'on provenen.

  Ens ha ensenyat com seria el procés d'acolliment que es porta a terme quan un nouvingut arriba a Espanya. En primer lloc, aquest va amb la seva família (poden anar acompanyats d'un intèrpret) a l'oficina d'escolarització. Segons on viuen se'ls assigna una escola (propera a la seva casa) i un mediador/a els fa una entrevista. Com és difícil, ja que els mediadors no coneixen tots els idiomes, hi ha un servei d'interlocució que és un telèfon on demanes que et posin amb un traductor, que conegui el català i la llengua del nouvingut, i aquest va traduint allò que el mediador vol preguntar com ara si el nen ha anat a escola o el curs que li pertoca segons la seva edat. Aquesta darrera informació, moltes vegades,  és molt difícil de decidir ja que hi ha països on el inici i final de curs no coincideixen amb el del nostre país o, de vegades, se'ls baixa de curs perquè no perdin el curs degut a la dificultat. 

  Després, el mediador truca al futur professor del nen, li dona una sèrie de dades sobre aquest i concerten una cita amb la família i el mestre on es fa la presentació del professorat així com de les instal·lacions (banys, classes...). Si cal, el mediador acompanya a les famílies a escola on, també, es detectarà si el nen te alguna NEE. 

  Un cop integrat dins l'escola el mestre haurà d'ensenyar els costums i normes del centre. A més, tindrà el suport de el coordinador del PALIC, malgrat que a primària no hi ha, és la psicopedagoga. Un altre aspecte del qual disposaran és un aula apart on podran parlar sense por a equivocar-se, de forma més íntima. 

  Hem d'ajudar a aquests nens ja que quan arriben estan desorientats i algunes de les coses que podem fer per a la seva immersió són:

• Fer retolacions clares com per exemple una flauta a la classe de música perquè els sigui més fàcil reconèixer les aules i no hagin d'anar acompanyats sempre pels professors.
• Posar cartells a les parets de classe amb els diferents noms dels objectes i el dibuix corresponent.
• Participar en activitats socials on s'aprèn i s'integren
• Fer activitats d'esmorzars multiculturals però sense quedar-nos en els aspectes folklòrics.
• Celebrar dies assenyalats propis de la nostra cultura.
• Fer tallers com ara un de dur robes de països diferents i fer-nos fotos.
• Realitzar activitats molt gràfiques i jocs.
• A l'hora del berenar intentar esbrinar de què és el nostre entrepà (per exemple) fent així que els nens aprenguin de forma amena paraules noves.

  Hem vist, algunes de les coses que hi ha per atendre als nouvinguts com ara el PALIC, l'aula d'acollida, els professors d'acollida, diccionaris de moltes llengües per facilitar la seva integració. En definitiva centres acollidors, és a dir, de portes obertes on tot el claustre s'implica.

  Per últim, ens ha donat una sèrie de materials que podem consultar per aprofundir en el tema o per tenir referències a l'hora de planificar activitats destinades a aquests nouvinguts, que cada vegada són més i que necessiten que les facem cas ja que el que més perceben és l'actitud que tenim envers ells.

  En conclusió ha estat una xerrada molt interessant on tot el que ens ha contat m'ha donat moltes idees per realitzar la meva pràctica educativa i podria dir que tot el que ha dit han estat coses noves i, per tant, serien coses noves que he après. 

  Tot i així, m'agradaria afegir un parell de coses que he après i que són interessants sobre diferents cultures:

• Entre un 12 i un 56% dels escolaritzats en les escoles públiques han nascut fora d'Espanya.
• Una curiosa diferència a nivell cultura dels xinesos, ja que no s'estimen que se'ls toquin ni mirar directament als ulls.
• Que, en general, tots els xinesos estan molt preocupats per l'educació. 
• En sudamèrica el curs s'acaba en desembre i comença en febrer. 

  Un aspecte que ens ha comentat és que normalment els nens menors de set anys no tenen problemes a l'hora d'adaptar-se i ho fan amb molta facilitat i dels set als dotze en un any o dos, generalment, s'incorporen al seu curs. 

Són un conjunt de curiositats culturals que és interessant i, segons el meu punt de vista, necessari que coneguem com a futur mestres en un context multicultural. 

24 / 03 / 2011

  Avui a classe hem començat per fer una recensió en grup sobre la visita de la setmana passada de Bernat Joan. El nostre grup hem extret que algunes de les idees més positives que ens va transmetre varen ser:

• Plantejament sobre l'acomodació social
• Conscienciació de la pèrdua de l'eivissenc
• La importància d'evitar la fragmentació del català; ens hem d'unir per lluitar
• Qui vol aprendre, aprèn, ja que és qüestió d'actituds més que de capacitats
• Ens va fer reflexionar sobre els desavantatges de triar, ja que de vegades triar és no triar
• Aclariment sobre els Països Catalans
• Incrementar els nostres coneixements sobre la situació històrico-lingüística d'Eivissa

  També hem parlat una mica sobre el PALIC ( Pla d'Acolliment Lingüístic i Cultural). És un programa que està adreçat als nouvinguts, sobretot als més grans ja que és quan més costa de ensenyar una llengua i una cultura. 

  Un altre tema que hem tractat a estat el llibre l'Acollida de Francesc Carbonell. Algunes de les característiques de l'Acollida són:

-L'objectiu que es té, és garantir la igualtat en les competències instrumentals bàsiques. 

-Té el desenvolupament d'unes pràctiques formatives i informatives per fomentar l'autonomia de tots els   ciutadans.

-Tot i que ha de tenir un protocol, ha de ser més una actitud, acompanyada d'unes pràctiques informatives i formatives, que un protocol.

-Ha d'estar implicada tota la societat.

Segons el autor, per tant, les característiques que ha de tenir una persona que participi en l'acolliment són:

1. Gaudir amb el tracte
2. No només s'ha de tolerar, sinó també acceptar
3. No bloquejar-se davant una diversitat. S'ha d'afrontar
4. Acceptar que pot haver-hi un conflicte i buscar solucions per resoldre'l
5. Tenir en compte que per molt que es treballi per mantenir la diversitat, la igualtat, sempre hi ha la pifia
6. Sempre una actitud oberta i generosa
7. Tenir bon humor

  Aquest llibre, inclou tres textos. Un d'ells és de l'autor Ben Jelloun, que ha escrit moltes novel·les i poesies i que volia recuperar la tradició àrab. Aquest, explica les experiències de quan va anar a Paris on fa contrastos i recorda la sensació de nouvingut. A escola diu que tot li semblava llunyà i per tant elimina la seva cultura per tal de sentir-se bé a classe amb els seus companys. 

  He aprés que les activitats que es fan, com per exemple el PALIC, no només ajuden als nouvinguts sinó també als propis habitants d'un lloc per conèixer millor la seva llengua i cultura ja que tot suma, res resta.

  Acollida, és una actitud humana intrínseca al sistema educatiu, és a dir, ha de sortir de dins. És un fet que s'ha de donar a l'ensenyament on ha d'haver-hi una sèrie d'estratègies per afavorir la integració. No parlem d'una qüestió únicament de llengües sinó d'acompanyar a aquestes persones perquè es sentin a gust i fomentin la seva autoestima. Per lo tant, primer està l'actitud davant els nouvinguts (si una cosa no es creu, difícilment es pot ensenyar) i en segon lloc l'aprenentatge.

  

  Com a conclusió, dir que sempre podem aprendre noves coses malgrat els nostres prejudicis sobre la persona de la qual les aprenem. 


  A més, hem de saber que de vegades no per haver-hi plans o programes (teòrics) les coses funcionaran.

17 / 03 / 2011

Avui ens ha visitat Bernat Joan i Marí, el sociolingüista del qual hem treballat els llibres que hem anat comentant.

Per començar a fet una petita introducció sobre la importància de les actituds en les persones. Quan una persona vol aprendre una cosa, l'aprèn, però és necessari un esforç. En l'aprenentatge de les llengües passa el mateix, s'han de tenir actituds lingüístiques positives, que ens motivin a aprendre. Per això, podem dir que la voluntat d'aprendre és bàsica.

Desprès, ha explicat que la situació sociolingüística d'Eivissa és molt complexa. Que fa 50 anys la societat era monolingüe (de llengua catalana), diglòssica (castellà per als contextos formals), preturística i preindustrial. Ha dit que hem passat d'una societat preindustrial a postindustrial.

També, ha comentat que la llengua històrica de la societat no és la preeminent. Que ara hi ha dues llengües majoritàries, el català i el castellà, malgrat que no s'utilitzen de la mateixa manera.

Aquesta situació complexa és en gran part pel turisme que duu moviments de població i generen una situació lingüística complexa. Per exemple a Formentera, els mesos d'estiu el 70% de la població són italians i per tant és la llengua oficial.

A més, ha dit que allò que crea prejudicis és la història. Per exemple un infant eivissenc que diu que perquè ha de posar "LA CASA" si ell diu "SA CASA". Només passa amb el català que la gent es pregunti si la seva llengua és vàlida, si li serà útil, si la podrà utilitzar en un moment determinat... Això, no sol passar per exemple en un sevillà o qualsevol altra persona ja que la seva llengua està ben assentada.

Davant de la pregunta d'un company sobre si no seria més fàcil que poguéssim triar en quin idioma estudiar, ens ha dit que reflexionem sobre aquesta qüestió: En quins llocs del mapa europeu es pot triar en quina llengua es vol estudiar? Ens ha donat una referència per informar-nos: CELROM

És ben cert, que són molt pocs els llocs on succeeix això; un exemple és Valencia, i el resultat és que les persones que trien fer-ho en castellà només coneixen aquesta llengua i els que trien el català coneixen totes dues.

A partir d'aquí, ja ha començat a contestar a totes les preguntes que li hem fet. Per tant, aquestes preguntes són, també, coses que hem après avui:

• Què són els Països Catalans?

És una terminologia nova, inventada l'any 1834 per un notari.

• Perquè no s'ha consolidat la normalització del català?

Entre altres coses perquè el català només porta tres dècades en procés de normalització i aquests processos solen dur una mica més de temps.

• Tant el català com el castellà estan imposats?

Si, tots dos estan imposats, però és una imposició raonable ja que si no ens imposessin aprendre català ens estarien privant d'una riquesa cultural, ens estarien discriminant.

• Què passa amb el terme " llengua materna " ?

No li agrada perquè no és sempre la llengua de la mare, pot ser que visqui amb el pare tot sol i tingui la llengua del pare o visqui amb els dos i tengui totes dues, etc. Per tant és una situació complexa.

• Quina és la situació a Eivissa? 

La situació de la llengua és feble. Els nens, de ben petits ja hi ha tenen prejudicis ja que existeixen una sèrie de conflictes amb la llengua. Em de buscar una societat inclusiva per canviar aquesta situació que permeti el respecte de les opinions contràries. 

• Perquè hi ha nens amb pares que parlen eivissenc, amb professors eivissencs i amics eivissencs, que parlen amb els seus amics eivissencs en castellà?

Perquè són sensibles a la pressió social existent.

• A quina edat és recomanable que els nens aprenguin llengües?

Als dos o tres anys el nen ha de tenir un estructura sòlida d'una llengua i a partir d'aquí començar a aprendre altres. Abans dels deu anys els nens ja poden haver après moltes llengües. 

He après que el sociolingüista més important Europeu és Colin Williams. També, que la situació lingüística bona de l'eusquera és per dues raons:

1. Perquè les famílies són bilingües; malgrat que els pares siguin castellans els fills parlen l'eusquera entre ells 
2. Perquè les institucions amb més nombre de nens són les que ho fan tot en eusquera. 

10 / 03 / 2011

  Avui, hem acabat amb la lectura de Bernat Joan i Marí. En primer lloc, hem parlat sobre les normes d'ús de la llengua, que són unes normes no escrites que estan molt arrelades a la societat. Per exemple un valencià canvia la seva llengua quan s'adreça a un eivissenc, és un canvi arrelat a la subconsciència.

  Com ja varem dir, l'ús social d'una llengua és de molta importància. En el cas de la llengua catalana, ha guanyat tant espais com prestigi dins la societat en l'àmbit formal però en l'àmbit informal continua dominant l'espanyol. La consolidació del registre estàndard d'una llengua és important per a garantir la seva supervivència i el català està dins d'aquesta consolidació.

A Europa podem distingir tres models lingüístics:

• Models lingüístics igualitaris. Consisteixen en què havent-hi una diversitat de llengües, totes gaudeixen d'un reconeixement similar, en igualtat de condicions. A Europa, actualment hi ha dos models d'aquest tipus a Bèlgica on hi ha tres llengües oficials i a Suïssa, on hi ha quatre llengües oficials.
• Models lingüístics desigualitaris sense reconeixement de la diversitat on hi ha una pluralitat lingüística, però l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i nega l'existència de totes les altres. Un exemple d'aquest model és Grècia.
• Models lingüístics desigualitaris amb reconeixement de la diversitat. En aquest cas, l'Estat reconeix la diversitat lingüística i cultural en el seu propi si, nega l'existència de totes les altres. Espanya està dins d'aquest model.

  El secessionisme o divisió lingüística es produeix quan la comunitat lingüística que el pateix es troba en una situació de feblesa on la consciència nacional i lingüística és més baixa. Hi ha llengües per a les quals es pretén l'ús normal i per això són considerades com una unitat, mentre que per a altres és tot el contrari. 

  Un punt molt interessant de la classe d'avui són els prejudicis lingüístics que existeixen entre la població catalanoparlant d'Eivissa i els dels castellanoparlants. En el cas del catalanoparlants tenen a veure amb la consideració negativa de la pròpia llengua, , a la utilitat de la llengua, la seva funcionalitat, la seva importància, el seu àmbit geogràfic, etc. Pel que fa als prejudicis dels castellanoparlants, els principals són l'autoodi i el xovisme lingüístic imperialista que considera que la pròpia llengua és superior, més apta, més bona, més estètica...

  Hem après que són les normes d'ús i com estan de presents a la societat. També, que els àmbits d'ús són qualsevol espai físic, jurídic o simbòlic en què s'usa la llengua.

  Un altre aspecte, és que l'ús social d'una llengua depèn de les diferències entre els llocs, entre els àmbits formals i informals, etc.

  Com a conclusió podem dir que una llengua minoritzada no es pot normalitzar sense afectar l'ús de la llengua superposada. Això, es degut a què la normalització lingüística implica la recuperació d'àmbits d'ús lingüístics que abans estaven ocupats per la llengua dominant i per tant es redueix l'ús de la llengua abans dominant.

  Hi ha gent, que ha volgut el trossejament d'una llengua ho ha aconseguit amb el divideix i venceràs. D'aquesta forma, la divisió s'aconsegueix, considerant com a llengües variants dialectals d'una llengua determinada, amb la intenció de reduir l'espai geogràfic d'aquesta llengua.

  Com a conclusió final, podem dir que totes les llengües són iguals en importància i són noves formes de veure el món. Per tant, ens proporcionen una riquesa cultural i ens ajuden a intercomunicar-nos. Per això,no hem de distingir entre llengua vulgar i llengua culta ja que pareix que ens estem referint a les característiques personals de qui les utilitza.

Finalment, a classe, Helena ens ha repartit les preguntes que farem a Bernat Joan i hem seleccionat en petit grup aquelles que no es repeteixen. 

10 / 03 / 2011

Preguntes del llibre de Bernat Joan i Marí. Català normalitzat en un món multilingüe

• Què és el català? (Pàgina 66)

  El català és una llengua romànica parlada a quatre estats diferents, que compta amb la major part del territori dins l’Estat espanyol. Els territoris on es parla la llengua catalana són: Catalunya nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer.

• Què passa quan es perd una llengua? (Pàgines 14 i 15)

  La pèrdua d’una llengua implica la pèrdua d’un element cultural primordial per a tota la Humanitat. No només desapareix un instrument de comunicació entre persones que la tenen en comú, sinó una manera d’entendre el món, d’interpretar i construir la realitat

• Què implica ser monolingüe? (Pàgina 23)

  Constitueix un obstacle per al propi desenvolupament personal, per a les pròpies capacitats i per a les pròpies oportunitats en  molts ordres de la vida, i també, genera prejudicis de difícil eradicació, de manera sistemàtica.

També suposa un obstacle en el procés de normalització de les llengües que encara es troben en vies de regularitzar el seu ús públic i social i constitueix un obstacle per al multilingüisme i el poliglotisme.

• Quins avantatges suposa el multilingüisme? (Pàgina 24)

  Suposa avantatges no només pràctics, sinó que també guarden relació tant amb la formació cultural de les persones com amb la pròpia formació per a la ciutadania.

• Quina és la llengua de la globalització o interllengua d’abast mundial? (Pàgina 33)

  L’anglès és, avui, la llengua de la globalització, la llengua d’intercanvi a nivell universal, la llengua més coneguda del món.

• Quina diferència hi ha entre llengua minoritària i minoritzada? (Pàgina 38-39)

  El terme llengua minoritària es refereix a les llengües que, malgrat ser les històriques d’unes determinades àrees, actualment hi són llengües del tot residuals, amb transmissió generacional dubtosa i sense perspectives de recuperació, o amb perspectives molt difícils.

  En canvi, les llengües minoritzades són llengües parlades amb normalitat dins la pròpia comunitat lingüística, que marquen un àmbit lingüístic comú i que són transmeses generacionalment. Compten sovint amb una literatura important i ocupen àmbits públics i formals. No obstant, no constitueixen un instrument lingüístic que permeti de fer totes les funcions i abastar tots els usos dins la pròpia societat.

• De què depèn el grau de normalitat futur de la llengua catalana? (Pàgina 59)

  Com a factor fonamental, dependrà de la capacitat que tingui la nostra societat d’incorporar a la comunitat lingüística catalana el gran contingent de població nouvinguda (immigració)

• Quines són les llengües oficials a la Unió Europea? (Pàgina 70)

  Són aquelles parlades per comunitats lingüístiques que compten amb un estat propi o que tenen l’estat a favor.

• Quina és la situació per als parlants dels diferents tipus de llengües? (Pàgines 75-76)

  Per als parlants de les llengües normalitzades, la llengua no constitueix un problema quotidià, perquè poden viure plenament en la llengua pròpia als respectius països.

  Per als ciutadans que parlen llengües minoritàries, la qüestió de la llengua tampoc no sol ser rellevant per a l’ordre establert general, ni quan defensen la pròpia llengua ni quan opten per integrar-se sense complexos dins la comunitat lingüística majoritària. No tenen pretensió que la seva llengua esdevingui oficial.

  En el cas dels parlants catalans no es troben en cap dels casos anteriors ja que ni tenen una llengua normalitzada tot i que volen fer-la oficial i per tant tampoc es tracta d’una llengua minoritària.

• Quines eines d’enginyeria lingüística ha prestat la Secretaria de Política Lingüística del govern de Catalunya? (Pàgines 94-101)

OPTIMOT. Consultes lingüístiques amb l’objectiu de millorar el servei mitjançant un únic entorn de treball que posa a disposició dels usuaris i usuàries totes les eines i recursos existents per facilitar l’ús correcte de la llengua catalana.

SERVEI DE TRADUCCIÓ AUTOMÀTICA. Permet traduir en línia textos breus i pàgines web, i ofereix la possibilitat que qui administri una web pugui incorporar-hi uns botons de traducció.

PLATS A LA CARTA à És una eina informàtica que facilita al sector de la restauració la confecció de les cartes en català i permet traduir-les a l’espanyol, l’alemany, l’anglès, el francès i l’Italià.

CURS DE CATALÀ EN LÍNIA. Amb aquest curs es pretén facilitar l’accés a l’aprenentatge de la llengua catalana a un ventall molt més gran i ampli de persones ja que satisfarà una demanda no subjecta a servituds d’espai i de temps amb la qual cosa es podrà ampliar l’oferta formativa de l’àrea lingüística catalana, i satisfer les demandes de formació en català de les persones que resideixin fora dels Països Catalans.

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA. És un projecte de participació lingüística que posa en contacte persones que volen destinar una part del seu temps a conversar en català amb persones que tenen coneixements bàsics d’aquesta llengua i que volen adquirir seguretat a l’hora de parlar-la i millorar la seva fluïdesa oral

03 / 03 / 2011

 Continuant amb el llibre de Bernat Joan hem fet de la pregunta 17 a la 27 i hem continuant aclarint conceptes com ara la diferència entre intercultural i multicultural:

-         -  La interculturalitat consisteix en diverses llengües que interaccionen.

-          - La multiculturalitat és l’existència de moltes cultures i per tant llengües.

 Una interllengua és una llengua de comunicació internacional. El seu paper dins la societat és facilitar la intercomunicació entre persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents. Avui en dia, la interllengua més estesa arreu del planeta Terra és l’anglès i per tant, per qüestions pràctiques, és inevitable la proliferació del coneixement d’aquesta llengua. Malgrat això, és necessari prendre les mesures necessàries perquè es quedi en els àmbits de relació internacional i no s’arribi a nativitzar als diferents països que el tinguin com a interllengua.

 L’origen del conflicte lingüístic, del que ja hem parlat anteriorment, es troba en l’origen mateix de la bilingüització / substitució d’una llengua. En el cas del català, els períodes més destacats que varen originar aquest conflicte varen ser els episodis d’imposició dictatorial i despòtica de l’espanyol o del francès com ara els Decrets de Nova Planta o les dictadures de Primo de Rivera o Franco.

Els conflictes lingüístics apareixen perquè hi ha una situació de anormalitat i perquè hi ha sectors de la societat que volen reconduir aquesta situació. Per tant, a més de produir-se perquè hi ha una llengua superposada a una altra es produeix perquè hi ha una part de la societat que vol lluiten contra la substitució lingüística. En un conflicte lingüístic hi ha tres possibles sortides:

Ø  - La normalització de la llengua

Ø  - La substitució de la llengua:  suposa perdre a poc a poc àmbits d’ús i de parlants per part d’una determinada comunitat lingüística.

Ø  - Que hi hagués un bilingüisme equilibrat (més difícil).

 Per tant, podem dir que les situacions de conflicte lingüístic són transitòries.

 Durant la classe, també hem tingut un debat, sobre la qüestió vint-i-una,  sobre com la política s’arrela inevitablement amb els temes de sociolingüística. Sobretot ens hem referit als casos del català i el valencià.

 Com a conclusió, juntament amb el que he après, a Eivissa hi ha molt poca interculturalitat, només entre el castellà i el català, malgrat la gran multiculturalitat (no té mèrit). També que una actitud de victimisme per part de les llengües minoritzades no és res beneficiós per a la llengua i és poc positiu. També que si els parlants de les llengües en perill de substitució lingüística no posen un fre a aquesta situació la llengua pot desaparèixer, per tant s’ha de lluitar contra aquest procés.

 En definitiva, el nostre model lingüístic ideal seria aquell que garantís la intercomunicació entre tots els europeus, el manteniment de totes les llengües i el màxim de democràcia lingüística.