14 / 04 / 2011

• Hem comentat a classe l'article d'Artur Noguerol. El meu resum i el meu anàlisi personal són aquests: 

RESUM

L’article fa referència a un debat del Ministeri del govern de l’estat que coincideix en molts aspectes amb el Pla LIC. Tots dos assenyalen el paper tan important que té l’escola en l’ensenyament de les llengües en una societat complexa i diversa.

A la Nostra societat s’estan produint canvis molt profunds en les relacions socials que fan que apareguin noves causes d’exclusió i fractura social, la qual cosa pot fer més notables les desigualtats socials, econòmiques i culturals.

Aquesta situació ens proposa dos eixos. Per un costat, atendre a la complexitat i, per tant, prendre consciència que els reptes no són qüestions del moment o superficials; per l’altre costat, els canvis de l’escola s’han de produir tenint en compte el conjunt, la comunitat educativa, l’entorn del centre i la societat com a globalitat.

L’acció educativa s’ha de plantejar la seva adequació a la nostra societat complexa i plural, és a dir, hem de trobar respostes adients a les noves situacions socials. Per això, cal la coordinació entre totes les instàncies socials, entre els centres educatius i tota la comunitat educativa en general.

Pel que fa a l’alumnat dels centres també s’ha de cohesionar, no només les qui arriben, tots han de ser oberts i acceptar els altres, sense distincions. Així tot l’alumnat hauria de tenir un currículum que permetés construir un model de societat obert, democràtic i respectuós amb els drets de les minories.

El Pla LIC, argumenta que per aconseguir un bon aprenentatge de la llengua, el més important és una bona acollida i integració de l’alumnat al centre i establir vincles afectius, és a dir, que es sentin bé i estimats. Si volem assegurar uns resultats positius a l’hora d’introduir una llengua, caldrà un plantejament global, un Projecte de Centre, solucions que no siguin superficials i, per tant, ineficaces.

El Consell d’Europa (2000) té com a objectiu central el desenvolupament de la competència plurilingüe i pluricultural, la qual cosa exigeix, per part dels professors una major consciència de la diversitat lingüística i cultural.

Per donar resposta a la diversitat de llengües i cultures ens proposa quatre eixos. El primer planteja la necessitat de considerar en el marc d’un únic projecte de centre totes les àrees lingüístiques del currículum, és a dir, integrar les llengües. En segon lloc, aprendre llengua a través del currículum, que a totes les àrees els professors siguin donin llengua però especialitzada en la seva assignatura. Així anar reforçant els coneixements dels alumnes en cadascuna d’aquestes àrees per a què interpretin la realitat segons la perspectiva de cadascuna.

En tercer lloc, la intercomprensió de les llengües on s’hauria d’aprofitar els avantatges que de la seva comparació i contrast es deriven. Aquesta seria una forma per solucionar els problemes de contacte de llengües. En últim cas, la consciència lingüística i l’obertura a les llengües que planteja aprendre a partir de les reflexions en i sobre la diversitat de llengües. Amb això, els alumnes desenvolupen capacitats i actituds positives respecte als fets lingüístics.

En definitiva, amb totes aquestes pràctiques el que es vol és desenvolupar de la cultura lingüística i l’acceptació i la comprensió del món que vivim i que continuarem vivent.

REFLEXIÓ PERSONAL

En la meva opinió, és totalment necessari que des de l’escola anem prenent la consciència de que tots som diferents i que això no és negatiu sinó que afavoreix la nostra visió del món i ens fa créixer com a persones.

Per tal d’afavorir aquesta nova perspectiva cal que els professors tinguin la mateixa actitud ja que en aquest tema tan complex no es pot ensenyar allò que no es creu.

Un altre aspecte que m’ha paregut molt important és el d’incloure la llengua a totes les àrees de l’escola. No treballar només durant les hores de llengua sinó, també, a la resta de matèries ja que en totes s’utilitza la comunicació oral o escrita com a mitjà per aprendre i, per tant, tots els docents l’haurien de treballar.

• En quant a l'article de Juli Palou - Montserrat Fons, tot i que a classe no ha donat temps a comentar-ho, a casa he fet el resum i la valoració següent: 

RESUM

L’article de Juli Palou i Montserrat Fons sobre les actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals i multilingües parla d’una sèrie d’estudis que s’han fet amb l’objectiu de què els alumnes puguin accedir de la millor forma possible a l’aprenentatge i a l’ús de la pròpia llengua del país i de les altres del currículum i, també, perquè adquireixin nous valors sobre les llengües i l’alteritat.

L’article focalitza l’atenció en el paper dels docents ja que són aquests qui, al sistema educatiu, acullen, acompanyen i vetllen per unes bones relacions socials i afectives acompanyades d’intercanvis lingüístics. 

La pluralitat cultural i lingüística es veu com un fet enriquidor que hem de saber mantenir i fer viure però sense perjudicar a les llengües i cultures dels acollits ni dels que acullen. Per tant, s’ha de trobar un equilibri entre aquesta diversitat de llengües i cultures mitjançant el diàleg i el pacte.

Davant aquesta diferència la marginació d’allò que és diferent i l’excés d’innocència on es pensa que aquesta diferència no genera problemes, són dues actituds molt negatives. Per això, dins l’escola els docents han de trobar formes de gestionar democràticament els conflictes que genera la diversitat.

Davant el dilema sobre atendre els nouvinguts fora o dins de l’aula, alguns docents pensen que és millor fora tant pels alumnes nouvinguts com pel conjunt de la classe (frenen el ritme de la classe i ells es perden). En canvi, altres consideren negatiu treure’ls fora de classe ja que dificulten les seves relacions interpersonals i els aïllen dels seus companys.

Es mostren diferents arguments a favor de portar-los fora de classe o deixar-los dins. Alguns donen prioritat al grup i pensen que “no es pot sacrificar el conjunt del grup ni els continguts del curs” (fora); altres donen prioritat als nouvinguts ja que pensen que el fet que vagin de dins a fora de la classe, de forma continuada, els posa més difícil l’aprenentatge (dins).

Hi ha docents, que proposen una actitud intermèdia entre els dos conceptes (fora i dins) amb propostes molt bones com ara coordinar i fer coherents les relacions entre l’aula conjunta i l’aula d’acollida  o, una altra, fer una coeducació on els alumnes catalanoparlants ajudin als alumnes nouvinguts.

Els professors asseguren que els usos del català i del castellà estan molt desequilibrats. El català s’utilitza en els contextos formals i el castellà en els contextos informals. Per això l’escola hauria de reforçar i treballar els usos orals i altres variats de la llengua en situacions informals.

Els propis catalanoparlants canvien de llengua per adreçar-se a altres persones i això és perquè ells mateixos tenen prejudicis sobre la seva pròpia llengua que estan molt arrelats a la societat. Moltes vegades es tendeix a pensar que quan els nouvinguts arriben els hi és més fàcil aprendre el castellà que el català i això fa que es tendeix a canviar la llengua al adreçar-nos als estrangers.

Mostra com la llengua apresa a casa és la llengua de socialització i, per això, els docents han d’interessar-se per aprendre aspectes de les llengües d’origen dels alumnes per així establir relacions entre les llegües dels nouvinguts i la llengua de l’escola. Això fa que el conjunt de la societat valori tant la llengua pròpia com les altres i que, per tant, adoptin una actitud positiva envers la diversitat lingüística i cap les persones que utilitzen les diferents llengües.

Es mostren algunes orientacions molt valuoses sobre com abordar la realitat tan complexa que tenim ara mateix de multiculturalitat i multilingüisme. Pel que fa a la manera de percebre la diferència cultural els docents valoren és crear xarxes de col·laboració entre centres i crear un marc d’entesa amb els alumnes i les famílies per així afavorir la convivència i el benestar afectiu dels alumnes. Algunes de les estratègies per a l’acollida que mencionen són adaptar-se a les necessitats de cada alumne tenint en compte la diversitat i produir canvis en la cooperació entre els docents de les distintes àrees i entre els responsables de l’aula ordinària i la d’acollida.

Per finalitzar parla d’un aspecte molt important: l’actitud cap a les llengües. Els docents han d’ensenyar i aprendre a conviure amb la diferència i així els estrangers no estaran preocupats per fer invisible la seva diferència. Per això s’ha de mantenir una actitud de respecte i estima cap a la llengua pròpia i cap a les altres ja que no existeixen llengües més importants que altres.

REFLEXIÓ PERSONAL

En la meva opinió penso que és molt important conscienciar a tota la comunitat sobre la importància d’una bona acollida i que, efectivament es necessita temps i, sobretot, una bona actitud per part dels dos components. Per un costat, els nouvinguts han de voler aprendre la nostra cultura i llengua i respectar-la i, per l’altra, nosaltres els hem de fer sentir acollits i no intentar eliminar la seva llengua i cultura sinó enriquir-nos d’aquestes.

Sobre el dilema d’atendre els nouvinguts fora o dins de l’aula penso que s’hauria de fer dins de l’aula ja que quan fem sortir als nens fora de classe els estem privant de les seves relacions amb els companys, d’integrar-se dins del grup. Malgrat això, també he de dir que de vegades si que pot ser positiu portar-los a un aula on es sentin més còmodes i segurs, sense por a l’equivocació. Però, en aquesta segona postura, el temps d’estància dins aquestes classes especials s’ha d’anar reduint a mesura que els nens es vagin adaptant al lloc ja que sinó, al final, no tindran un grup on integrar-se i només es relacionaran amb altres nouvinguts que estan en aquestes aules.

Una proposta molt bona per integrar als nouvinguts dins l’aula és utilitzar als propis companys com a font de coneixement. Crec que els alumnes aprenen molt més si estan en contacte amb altres nois de la seva mateixa edat i així varien una mica d’emissor (professor). També, a més dels nouvinguts els alumnes catalanoparlants tenen l’oportunitat de reforçar els seus coneixements i aprendre dels altres.

Estic totalment d’acord amb una de les idees que surt d’una professora: “valorar més el procés que no el resultat”. Això, no només s’ha de tenir en compte per afavorir les relacions entre companys sinó que hauria de ser la forma d’avaluar qualsevol activitat educativa. Hem de partir de què tots els nens tenen uns coneixements i necessitats diferents i, per tant, s’ha de tenir en compte el seu punt de partida, tot el procés sencer i els resultats obtinguts.

El fet de tenir a la nostra consciència que el castellà per ser una llengua estesa és més fàcil d’aprendre fa que quan els estrangers vénen no els parlem en una altra. Això perjudica molt al català ja que hem de pensar que un estranger desconeix totes dues llengües i, per tant, se l’hauria de parlar, també, en català . Això, no només afavorirà el manteniment de la llengua i cultura catalana sinó també ajudarà a aquests nouvinguts a relacionar-se i integrar-se, sobretot, dins l’escola.