Avui hem fet la presentació a classe de l'assignatura. La nostra professora, Helena Alvarado, ens ha explicat el que farem al llarg del semestre i hem llegit dos textos.
El primer text, "quina és la nostra llengua", comença amb una pregunta de l'autor per captar l'atenció dels lectors. L'objectiu del text, és aclarir quin nom rep la llengua que nosaltres utilitzem. Com ja sabem, hi una gran varietat de llocs geogràfics i cadascun d'aquests designa un mateix element d'una forma diferent.
En el cas de les llengües passa el mateix. Existeix una llengua anomenada estàndard (suprallengua) que és la llengua de l'educació, dels mitjans de comunicació i en general dels contextos oficials. Aquesta llengua estàndard, com per exemple el català, té variants geogràfica que s'inclouen dins la llengua estàndard com ara l'eivissenc, el formenter, el pollencí, etc. Totes aquestes varietats són igualment vàlides.
La formació d'una llengua és un procés complicat. En primer lloc, s'implanta una llengua com a base cultural. Després, existeix l'anomenat substrat que són les llengües que hi havia abans de la invasió. Aquestes són diferents segons el grau de romanització (porten molt o poc temps) i la seva procedència. També hi ha l'adstrat que és la influència de les llengües veïnes i per últim, el superestrat que correspondria a les llengües que arriben després de la base.
Pel que fa al segon text d'en Bernat Joan i Marí, és titula "Ecolingüistes". Tracta d'expressar que al igual que tothom coneix i entén el concepte d'ecologia, tenint consciència de què hem de salvar als éssers vius que es troben en perill d'extinció, igualment prenguin consciència de què també hi ha llengües que estan en perill de desaparició.
El fet que una llengua desaparegui tindria conseqüències molt dolentes expressades molt clarament a una frase del text:
"quan es perd una llengua, no només la comunitat lingüística que la parla perd un mitjà d'intercomunicació , sinó que el conjunt de la Humanitat perd una manera de veure el món i una eina independent de creació cultural (Bernat Joan i Marí)"
Això, vol dir que la desaparició d'una llengua no només afecta a aquells que la fan servir, sinó a tots els que ens enriquim de la cultura d'aquesta llengua.
Finalment, per acabar la frase n'Helena ens ha demanat que constatem per al pròxim dia a la pregunta " Si algú et diu que l'eivissenc no és català o a l'inrevés , que li argumentes d'una forma senzilla i clara? "
Com a conclusió, dir que totes les llengües estàndard i varietats geogràfiques són igualment importants. Hem de lluitar per preservar tant les llengües més parlades i utilitzades com les menys conegudes ja que totes ens enriqueixen culturalment. No obstant, hem de saber de quina llengua parlem i no dir bestieses com ara que el mallorquí no és català. Per tant, això seria el que hem après avui; hem de valorar les llengües i ser conscients del complicat procés que totes han recorregut en la seva formació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario